Reflexions del pagès de l'aixada

Neorurals

Entrem, doncs, en la reflexió sobre el fenomen dels "neorurals" i els habitants de tota la vida del camp català: qui en sap més, al capdavall?

És probable que bona part de la gent que llegeix aquest text es pugui considerar neorural (o amb aspiracions de ser-ho): gent d'origen urbà que vol una vida més rural, més connectada a la natura. Aquest terme, però, pot generar recels, ja que implica que hi ha una població rural preexistent amb més "legitimitat" que els nouvinguts. I també pot suggerir que aquesta gent ha conservat el coneixement i les tradicions del passat i, per tant, sap millor com gestionar el camp. Però això no és cert, almenys no a Catalunya. Tampoc ho és que algú que arriba de la ciutat tingui una comprensió superior de com viure en harmonia amb la natura.

L'economia centrada a les ciutats

La industrialització, sobretot des del segle XIX, va transformar l'agricultura catalana: de l'autosuficiència a la producció per a la venda, per alimentar la creixent població urbana i les exportacions. Ja fa temps que l'autosuficiència agrícola no és la norma a Catalunya. I la comercialització s'ha accelerat, sobretot després de la Guerra Civil i la postguerra. Els qui s'han quedat a la terra han hagut d'aprendre noves habilitats: manteniment de maquinària, ús de productes químics, tràmits burocràtics, gestió financera. Fa temps que la vida al camp català no depèn només de les lleis de la natura; també consisteix a guanyar diners i pagar factures, com a la ciutat. Les habilitats tradicionals, les que implicaven treballar en harmonia amb la natura, amb eines manuals i recursos locals, fa temps que són oblidades. A mesura que el desenvolupament econòmic s'ha accelerat, noves tècniques agrícoles industrials han arribat a Catalunya, allunyant encara més la vida rural de les seves arrels locals.

Les idees urbanes per al camp

Mentrestant, la gent de les ciutats s'ha allunyat cada cop més del món natural. Si abans era comú que els treballadors tinguessin un hort i cultivessin part del seu menjar, ara és l'excepció. Però, alhora, la gent de la ciutat ha tingut temps lliure per adonar-se que alguna cosa no va bé a la natura. Així han sorgit noves branques de ciències ambientals i ecològiques, departaments universitaris, llibres, programes de televisió i campanyes per denunciar l'impacte dels humans sobre la natura.

Però identificar un problema no garanteix la solució. Gran part d'aquesta anàlisi urbana se centra en com viurien plantes i animals en estat salvatge, sense humans. I quan parla de com els humans podrien viure en harmonia amb la natura, sovint cau en la il·lusió i recomana idees no provades.

Quan algú de la ciutat decideix que hi ha una contradicció inherent en el fet que un petit percentatge de la població produeixi menjar per a tothom sense fer mal a la natura, el pas següent és intentar gestionar un tros de terra i treballar en cooperació amb la natura per cobrir les seves necessitats bàsiques. Esdevindria un neorural, però, si fos sensat, no creuria que porta un coneixement superior de la natura des de la ciutat. Començaria de zero. Igual que qualsevol persona nascuda i criada al camp que vulgui fugir de les pressions de l'agricultura comercial i redescobrir les pràctiques de sentit comú dels seus avantpassats.