Visiteu la nostra botiga
Hola! Sóc en Roc, un pagès d'aquí de la terra, de la Garrotxa, i he llegit que us esteu fent un bon grapat de preguntes sobre els diners i la vida al camp. A veure si us ho puc aclarir una mica, amb el cap de pagès i la saviesa de la terra!
Des que vaig escriure allò de "L'Horticultura de l'Aixada al segle XXI – un antídot a la globalització" (sí, ja sé, el títol és llarg com un dia sense pa!), molts de vosaltres m'heu vingut a preguntar: "Roc, tu vius sense diners? O, almenys, quants et gastes al mes, o a l'any?"
De veritat us dic que al principi em sorprenia. Al llibre no deia que visqués com un ermità sense un cèntim! Però, pensant-ho bé, em vaig adonar d'una cosa: la preocupació de com guanyar-se la vida dignament, sense haver de fer el beneit i trair els teus principis, és un maldecap que he tingut jo tota la vida, i és el que us preocupa a vosaltres.
I no us enganyaré. No hi ha una resposta d'una sola paraula.
La primera cosa que heu de tenir clara, i agafeu-vos fort, és aquesta: la natura i els diners no tenen res a veure. Zero connexions.
Pots tenir la millor terra del món, però no pots pagar a la Mare Natura perquè et faci créixer un tomàquet, o et doni llenya per a la llar de foc. La moneda que la natura accepta és una altra: la feina que fas, i com n'ets de ben parit, o sigui, d'intel·ligent, fent-la!
Si cuides bé la terra, només et caldran quatre eines de mà senzilles, i ella et donarà de tot: menjar, llenya, material per construir, i fins i tot fibres per vestir, a més d'aire net i aigua fresca. Just el que fa per a qualsevol altra cosa que viu al camp!
Així doncs, si ho mirem amb els ulls del pagès, podríem dir que el cost real de la vida és zero. En teoria, si estàs disposat a viure senzillament, podries viure sense treure la cartera.
Nota d'en Roc: Clar, que la gent es gasta els calés en txacatxungos (terme que faig servir per a tractors, eines elèctriques, plàstics, adob, llavors de paquet...) que se suposa que fan la vida més fàcil. Però no són, de cap de les maneres, essencials perquè la natura et doni el que necessites de franc.
Fins i tot el pagès més tossut que només treballa amb l'aixada i no es gasta ni un euro en l'hort, es troba la muralla dels diners al davant.
El Dret a Tocar Terra: Avui dia, has de comprar o llogar la terra (quina barra!). I a sobre, pagar algun impost. A més, ja no tens el dret de viure a la terra que treballes si no tens un permís de construcció, i això és un dispendi de calés que fa por.
Els Veïns Moderns: Moltes coses que abans es feien entre veïns sense moure un cèntim (ajudar-se a collir, un tros de fusta, un ou de més) ara han entrat dins l'economia comercial. Si no pots fer-ho tu mateix, t'has de gratar la butxaca.
Això vol dir que, visquis on visquis, les despeses bàsiques no seran zero. És un parany del sistema actual.
I encara hi ha una complicació més: necessites els diners, però els vols guanyar amb una feina digna, o te'ls vols guanyar tu mateix? Si és el segon cas, agafa't: en el món d'avui, has de gastar diners per fer diners. Telèfon, ordinador, llum, un cotxe, alguna assegurança... tot això suma a la quantitat de calés que necessites només per tenir dret a cultivar el teu tros de terra.
El que heu d'entendre és que els diners són una eina, com l'aixada, però no serveixen per a tot. Són bons per a les coses que fem els humans, però no tant per als regals de la natura.
Per exemple, quan comences a cultivar el teu propi menjar, comences a dubtar molt del valor d'alguns aliments que es venen a les botigues. La qualitat, la frescor... no tenen preu.
Ara estem atrapats en un sistema que vol posar preu a tot, i això fa que sigui impossible viure completament sense diners. Però escolteu-me bé: qualsevol que sigui la vostra situació, sempre hauria de ser possible viure, almenys una part de la vostra vida, a l'altre món, on aconsegueixes allò que realment necessites sense que cap paper de color hagi de canviar de mà.
El diner és una eina que ens permet comprar allò que no podem, o no volem, fer nosaltres mateixos. No és un objectiu final.