Les patateres

El trumfo: el miratge del pagès novell

En molts aspectes, el trumfo és la "droga d'iniciació" perfecta per a qualsevol que vulgui jugar a tenir hort sense haver-hi nascut. Són plantes fortes, capaces de plantar cara a les males herbes amb més mala llet que un senglar acorralat. Creixen en terres que ni has llaurat com Déu mana i, el que és millor, en quatre pams de terra treus un cistell que et fa sentir com si haguessis trobat el Sant Grial.

Ara bé, no ens enganyem: la patata és traïdora. Portem segles posant-ne, però ella segueix tenint un peu als Andes i l'altre a la consulta del metge.

Mig segle i encara em sento un aprenent

Porto cinquanta anys voltant per horts, i aquí a la Vall de Llémena, rotant-les per les feixes sota la mirada de Rocacorba, encara em sento com un principiant. Estic allà, mirant el cel i el terra, rumiant quan collons he de plantar, si la lluna és la que toca i si la terra està prou eixuta.

Com que a casa som dels que no volem ni veure els productes químics (ni per a les patates, ni per al vi), m'he adonat d'una veritat universal: el trumfo no és d'aquí. Els cereals són uns sants comparats amb ella. Aquí a la Vall, el míldiu —aquest fong maleït que és el pitjor enemic del pagès— ens visita cada estiu, puntual com les mosques. Si no les ruixes amb verins (com fan els qui les venen al súper), les fulles moren, les tregues es tornen negres i la planta diu "bona nit i tapa't".

El dilema de la Vall: entre la gelada i el fong

La teva vida com a cultivador de patates a peus de Finestres es resumeix en un exercici de masoquisme temporal:

• Si plantes d'hora: Arriba la gelada de l'abril (o la del maig, que aquí per Sant Ponç encara et pot fotre un disgust) i et deixa els brots negres com el sutge. La planta tornarà a sortir, sí, però ja anirà a remolc tota la temporada.

• Si plantes tard: Te n'escapes de la gelada, però llavors arriba la xafogor del juny, el míldiu es desperta i et liquida la collita abans que el trumfo hagi agafat la mida d'una nou.

És a dir: o jugues a la ruleta russa amb el fred que baixa de la muntanya, o jugues al pòquer amb els fongs de la humitat de la riera. Benvinguts a l'agricultura de debò.

El "Grillat" (o com fer que la patata s'espavili)

Després tenim el tema de com guardes la llavor. Si les tens en un racó fosc i massa tebi, els brots creixen com si volguessis fer lianes, i quan te n'adones la patata és una pansa i el brot un fil d'anguila. Per això les posem en caixes a prop de la finestra. Grillar el trumfo, en diem. Així surten uns brots verds, rabassuts i forts que no es trenquen quan els enterres a la solcada. Una patata grillada corre més que una de dorment, cosa que t'obliga a tornar a fer càlculs matemàtics sobre el fred de Rocacorba que et farien explotar el cap.

Un llegat de gana i suor

S'entén perfectament per què els nostres avantpassats no les volien ni veure quan van arribar d'Amèrica. Van haver de passar molta gana i moltes guerres perquè les acabéssim acceptant a la cassola. Eren el menjar perfecte per omplir la panxa dels jornalers i la gent de les fàbriques: barates de fer i t'atipaven fins a l'endemà.

Encara no sabem si, quan tots tornem a l'hort per necessitat, els trumfos seguiran sent els reis. Però, de moment, són la millor cura d'humilitat: pagès és aquell qui sap negociar amb la desgràcia. Si aconsegueixes treure una bona collita aquí a la Llémena sense fer servir porqueries, ja estàs preparat per a reptes majors, com podrien ser els cereals, les mongetes del ganxet o, fins i tot, fer entendre a un de ciutat que el rec no es pot tocar.

La planta: Solanum tuberosum

La patata no és res més que un tubercle culinari. Què vol dir això? Que el que ens mengem no és l'arrel, sinó una part de la tija que creix sota terra i s'engreixa per guardar reserves d'energia (midó).

• Família: Pertany a les solanàcies. És cosina germana del tomàquet, l'albergínia i el pimentó. Però compte: a diferència dels seus parents, la part aèria de la patata (fulles i fruits verds) és tòxica perquè conté solanina.

• Cicle: És una planta anual. La plantem, creix, floreix (fa unes flors blanques o violetes molt maques) i, quan la part de dalt es marceix, és que els trumfos ja estan a punt sota terra.

Els orígens: De la serralada dels Andes a la ccassola.

Com t'he dit abans, la patata és una immigrant. Prové de les zones altes del Perú i Bolívia.

• Els inques ja en cultivaven fa vuit mil anys.

• A Europa va arribar al segle XVI, però al principi la fèiem servir com a planta ornamental per als jardins de la noblesa o per alimentar el bestiar.

• No va ser fins a les grans fams del segle XVIII que vam entendre que, si volíem sobreviure, havíem de menjar trumfos.

Temporada de cultiu a les nostres contrades

A la zona de Girona i la Vall de Llémena, el calendari depèn molt de si vols patata "nova" o de "conservació":

1. Patata primerenca (o nova): Es planta cap al febrer (si no hi ha perill de gelades fortes) i es cull al maig o juny. És fina, té la pell que surt amb el dit i no dura gaire.

2. Patata de mitja estació / tardana: Es planta al març o abril per collir-la a l'agost o setembre. Aquestes són les que guardem al celler per tenir menjar durant tot l'hivern.

Regla d'or: "Per Sant Antoni (17 de gener) el trumfo ha d'estar sota el terra" (això només val per a zones de costa sense gelades; a la Vall de Llémena, millor eesperar al fetque el sol escalfi una mica més la terra).

Varietats locals i estimades a la província de Girona

Encara que avui dia molta llavor ve de fora (varietats com la Kennebec o la Desirée), a les comarques gironines tenim debilitat per algunes:

• La patata d'Olot (o de la Vall d'en Bas): Típicament la varietat Kennebec. És la reina per fer les famoses "Patates d'Olot". Té un punt farinós perfecte.

• La patata de Camprodon: Molt apreciada perquè el fred de muntanya li dona una textura i un gust molt especials.

• Varietats antigues: Encara es troben algunes "patates de l'ull de perdiu" (amb taques vermelles als brots) o la patata "bufet", que pot ser blanca o morada. El Bufet és cremós i té un gust que recorda la castanya; és la joia de la corona, tot i que es cultiva poc perquè és poc productiva i delicada de collir.

Un consell de pagès

Si la terra de la teva feixa és molt argilosa (típica d'alguns trossos de la Llémena), vigila amb el reg. El trumfo vol aigua, però no vol estar "enfangat", perquè si no, les patates s'asfixien sota terra i es podreixen abans de treure-les.

Tens pensat provar amb alguna varietat concreta aquest any, o aniràs al que et donin a la cooperativa?