Tens al cap la imatge de l'avantpassat doblegat sobre la terra, de sol a sol, suant sang només per collir quatre patates colpejades per la plaga? T'han venut que viure de la terra és sinònim de misèria i sacrifici extrem?

Aquesta narrativa està molt arrelada en el nostre imaginari cultural, però tenim una bona notícia: no sempre ha estat així, i no té cap necessitat de ser-ho ara.

El mite de l'esclau de la terra

Si busquem als llibres d'història (sense les ulleres del capitalisme), descobrim que la vida rural no era un calvari constant. L'època de la "feina de sol a sol" i la misèria generalitzada va coincidir, en realitat, amb moments molt concrets: guerres, crisis i, sobretot, amb l'aparició de les elits terratinents dels segles XVII i XVIII.

Va ser llavors quan l'agricultura va deixar de ser un mitjà de subsistència per convertir-se en una màquina de fer diners a curt termini. Es van tancar els comuns, es va privatitzar la terra i els pagesos es van convertir en mà d'obra barata per alimentar les ciutats naixents. Es va canviar la sostenibilitat pel rendiment econòmic.

El resultat? El que ja coneixem:

• Famílies trencades: Homes fent tasques repetitives i extenuants lluny de casa.

• Comunitats debilitades: Menys temps per cuidar els infants, els malalts i els avis.

• Desconnexió ambiental: Quan l'únic objectiu és sobreviure al dia a dia, cuidar la terra per a les generacions futures passa a un segon terme.

La clau de la permacultura: Treballar amb la natura, no contra ella. El disseny intel·ligent redueix l'esforç i multiplica el benestar.

Cultivar no és castigar-se

Quan algú comença un projecte d'horticultura ecològica o permacultura avui dia, sovint ho fa amb la mentalitat del sacrifici. I sí, és cert que l'arrencada requereix energia: dissenyar l'espai, reforestar, preparar el sòl o podar els arbres que han crescut sense control.

Però un cop el sistema comença a madurar, t'adones de la gran veritat: produir el teu propi aliment no requereix una quantitat de temps ni d'esforç sobrehumana. L'hort no és una competició per veure qui pateix més o qui acumula més feina.

Un retorn al ritme humà

Més enllà dels enciams i els tomàquets, crear un hort de subsistència actualment és un acte de redescobriment i rebel·lia. És connectar amb aquells temps oblidats on la vida rural tenia un ritme més amable:

• Un ritme on hi ha temps per a la pausa, la conversa i la cura mútua.

• On els infants no són un destorb, sinó part activa de la vida quotidiana.

• On tothom, independentment de les seves capacitats, troba un lloc útil i valuós en el teixit de la comunitat.

En definitiva, no es tracta de treballar més intensament, sinó de treballar de manera més intel·ligent i viure millor. Ens hi acompanyes?

Avui us recomanem: https://www.cuinadelhorta.cat/ on podeu trobar receptes interessants pels productes que colliu de l'hort!