Els secrets del pagès del segle XVI: Com triomfar a l'hort segons els clàssics (i sense que els ocells et robin el sopar)

Imagineu-vos la conversa: esteu davant del vostre hortet urbà o del vostre camp a pagès, mirant el cel amb cara de circumstàncies. Plourà? No plourà? Sembro ja o m'espero? Si us serveix de consol, aquesta mateixa angoixa existencial ja la tenien els nostres avantpassats fa segles. Gràcies a un text clàssic d'agricultura recuperat , escrit sota l'epígraf De Agricultura, podem viatjar en el temps per descobrir que els secrets de la terra no han canviat tant... encara que ara els mirem a través d'una pantalla.

Agafeu el xadic/aixada i la llibreta, perquè aquest antic tractat ens llança unes quantes lliçons magistrals que barregen l'astronomia, el sentit comú i una bona dosi de paciència gairebé filosòfica.

1. El gran dilema de la pluja: La terra "en saó" contra el mètode Columel·la

El primer gran secret aborda la humitat del sòl. El text explica que molts opinen que només s'ha de sembrar quan la terra està «madura d'aigua» (és a dir, ben amarada i en el punt ideal d'humitat). "Això està molt bé si les pluges arriben a bona hora i el temps acompanya", ens diu l'autor amb un toc de realisme.

Però què passa si vivim en una sequera perpètua i el cel sembla de formigó? L'autor treu l'artilleria pesant i cita Columel·la (el gran guru de l'agricultura de l'Imperi Romà): Sembreu igualment, encara que estigui sec! L'explicació de l'època té el seu encant: el vent de llevant i el fred mantenen la terra ferma, deixant la llavor protegida "com en una caixa" esperant el seu moment. Això sí, l'autor ens adverteix d'un perill molt actual: les formigues i els ocells. Si sembreu en sec, activeu el protocol de vigilància, perquè els ocells locals agrairan el bufet lliure que els acabeu de deixar a taula.

2. Treballar la terra a contraestació

Si voleu tenir unes hortalisses que facin enveja, el text proposa una tècnica de preparació del sòl que requereix planificació (i una bona esquena):

Per què aquest aparent masoquisme cronològic? Especialment per als horts argilosos, l'autor ho argumenta de manera brillant: la intenció és que els terrossos de terra es desfacin i s'estovin gràcies als contrastos meteorològics bitxos. El fred del gener i la calor de l'estiu s'encarreguen de reballar la terra de franc per a nosaltres. La natura fa de picador si saps lliurar-li el terreny a temps.

3. "No em trepitgis el parterre!": El disseny de l'hort intel·ligent

Un dels fragments més pràctics ens parla de l'organització de l'espai. Un cop arrencades les males herbes (feina que s'ha de fer quan la terra no estigui feixuga ni enfangada) i llançat el fem, s'ha de dividir el terreny en eres o parterres.

La raó d'això és pura ergonomia: l'hortolà ha de poder arrencar les herbes jueves d'un costat i de l'altre sense haver d'entrar al parterre a trepitjar el sembrat ni les plantes bones. En resum: dissenya l'hort pensant en la llargada dels teus braços. La terra sembrada és sagrada; no s'hi camina a sobre!

4. Triar bé la llavor i abrigar-la amb palla

L'autor es posa seriós a l'hora de triar el material. Res de comprar sobres de llavors caducades o de mala qualitat. S'ha de comprovar que no siguin velles, ni jueves, ni migrades, ni corcades. Han d'estar en plena joventut i ben sanes.

I si ve un fred d'aquells que esquerda les pedres? En aquests dies la terra s'encongeix, es gela i rebutja la llavor. Per evitar que es cremin de fred, el tractat ens dona una recepta de protecció tèrmica casolana: cobriu el terra amb palla, i per sobre poseu-hi branques, canyes o xarxes. L'objectiu? Que la palla es mantingui flonja i airejada, creant una cambra d'aire protectora. Un autèntic nòrdic de plomes per al vostre cultiu.

5. L'influx de la Lluna i la "mamella" de la terra

Per acabar, el text es rendeix a la tradició dels escriptors grecs. Quan s'ha de sembrar? Quan la lluna és creixent (des del segon quart fins que és plena). Sembla una superstició, però la saba i els fluids terrestres continuen responent als cicles lunars en la ment de molts pagesos experimentats actuals.

L'article tanca amb una imatge poètica i gairebé maternal sobre el paper de l'adob. El fems no és simplement brutícia, és el superaliment que fa la terra grassa i l'esponja per tal que la llavor s'hi xopi més fàcilment, «participant de la llet maternal que cria i fertilitza totes les coses».

Així que ja ho sabeu: si a Columel·la, als grecs, a la lluna creixent i al bon fems els funcionava fa cinc-cents anys per alimentar pobles sencers... potser val la pena fer-los cas avui al nostre petit bancal. Bona sembrada!

GLOSSARI DE TERMES AGRÍCOLES