2.1 Ciència i Permacultura

Cinc Veritats de la Permacultura que capgiren la Nostra Idea de Ciència

Introducció: L'Essència Imprevisible de la Vida.

Vivim en un món que ha estat profundament modelat per les anomenades "ciències dures". La física, les matemàtiques i la química inorgànica ens han acostumat a valorar l'ordre, el control i la previsibilitat, promovent una cosmovisió on les regles són fixes i els resultats, idealment, reproduïbles. Aquesta mentalitat de domini, sorgida de la revolució industrial, sovint ens fa sentir còmodes amb el concepte de control absolut.

Però aquesta visió s'esquerda quan ens enfrontem a la realitat dels sistemes vius: un bosc, un sòl fèrtil, una conca hidrogràfica o una comunitat humana són inherentment complexos, dinàmics i, en la seva essència, indomables. Aplicar una lògica de control rígid a quelcom tan fluid com la vida és una de les principals fonts de desequilibri ecològic i social.

La permacultura, un sistema de disseny per a una existència humana sostenible, emergeix precisament d'aquesta tensió. No és només un conjunt de tècniques de jardineria, sinó una epistemologia (una teoria sobre com coneixem) diferent. Proposa una ciència basada en l'observació profunda, la participació ètica i l'adaptació. És una "ciència tova" que abraça la incertesa per col·laborar amb la complexitat de la vida en lloc de combatre-la.

1. No hi ha una Sola Ciència, sinó Dues: La Dura i la Tova.

El primer pas per a aquest canvi de paradigma és reconèixer que el terme "ciència" engloba dos enfocaments fonamentalment diferents, amb objectius i mètodes oposats.

• Les "Ciències Dures" (Ciència del Control): Es basen en experiments controlats on les variables s'aïllen per obtenir regles rígides i resultats estandarditzats. El seu objectiu és el domini a través de l'ordre, que culmina en la producció massiva i la uniformitat.

• Les "Ciències Toves" (Ciència de la Vida i Sistemes): Disciplines com l'ecologia, la botànica, la zoologia o la sociologia tracten amb sistemes on és impossible conèixer l'infinit nombre de variables interdependents, ja que la vida es troba en un flux constant. Aquí, els conceptes no són rígids, però els patrons i els fenòmens poden ser observats i predits. L'objectiu no és manar, sinó preveure, persuadir i col·laborar.

La permacultura, com a "ciència aplicada de la vida", utilitza conceptes d'ambdues, però es recolza clarament en les toves. El seu propòsit és dissenyar sistemes que no lluitin contra la complexitat per imposar un ordre artificial, sinó que col·laborin amb aquesta complexitat inherent, adaptant-s'hi i aprofitant-la per a l'abundància.

2. La Biologia no Opera amb "Lleis Fíxes" (Opera amb Principis)

Aquesta idea és fonamental per entendre la dinàmica dels sistemes vius. A diferència d'una reacció química inorgànica, un organisme, un ecosistema o un sòl viu mai no reacciona dues vegades exactament de la mateixa manera. Cada estímul, afegit o eliminat, genera una resposta diferent cada vegada, perquè el sistema en si ja ha canviat, ha madurat o ha desenvolupat una nova interconnexió.

Aquesta realitat porta a una conclusió que la permacultura assumeix plenament:

Per tant, no s'apliquen lleis a la biologia. (Holmgren, D. "Permaculture: Principles & Pathways Beyond Sustainability", 2002)

Això ens allibera de la frustració d'esperar resultats "perfectes" i repetibles. Però, sobretot, ens obliga a adoptar un marc d'actuació diferent: els Principis de Disseny.

Si no hi ha lleis fixes que dictin el resultat, les nostres accions no es poden basar en una simple fórmula d'entrada-sortida. És aquí on l'Ètica de la Permacultura (Cura de la Terra, Cura de les Persones i Repartiment Just) esdevé indispensable, ja que governa la nostra manera d'interactuar amb els sistemes vius a través de la responsabilitat i la cura.

3. El Control és una Il·lusió que Garanteix Més Feina (El Principi del Mínim Esforç)

Quan s'intenta aplicar l'enfocament de les "ciències dures" —la recerca del control total— als sistemes vius, el resultat és inevitablement ineficient i contraproduent. L'agricultura industrial n'és l'exemple paradigmàtic: en la seva recerca de la simplificació i el monocultiu, destrueix sistemes naturals energèticament eficients i resilients.

Aquesta mentalitat de domini absolut no només és insostenible a llarg termini, sinó que és la font garantida de problemes i feina innecessària, una conseqüència gairebé inevitable d'un disseny mal enfocat. Com assenyalava l'iniciador de la permacultura, Bill Mollison:

"Només amb una planificació realment perversa fem més feina innecessària de la que cal quan hi ha tanta bona feina que realment s'ha de fer." (Mollison, B. "Permaculture: A Designers' Manual", 1988)

La permacultura aplica el Principi d'Obtenir el Rendiment Més Gran amb el Mínim Esforç. Proposa treballar amb els sistemes i les energies naturals (vent, gravetat, aigua, sol) en lloc d'imposar-s'hi. Es tracta de guiar suaument els processos naturals, reduint la nostra càrrega de treball i millorant la salut i la productivitat a llarg termini.

4. L'Observació és la Ciència de la Participació Intel·ligent

Si el control rígid no és l'eina, quina és l'alternativa? La resposta es troba en un dels primers principis de disseny: "Observa i Interactua."

L'observació no és un acte passiu, sinó el requisit previ per a una participació intel·ligent i informada. És l'eina fonamental per entendre el ritme, els patrons, les relacions i els processos reactius d'un sistema viu (com flueix l'aigua, on pega el sol, quines espècies prosperen juntes, etc.).

A partir d'aquesta observació atenta, els dissenyadors de permacultura deriven els seus mètodes científics:

• Identificar Patrons: Buscar les relacions cícliques i les dinàmiques recurrents (per exemple, les línies clau, els gradients, els ritmes estacionals).

• Establir Zones i Sectors: Delimitar l'espai d'intervenció segons la freqüència de la nostra observació i la influència de les energies externes.

• Experimentació Adaptativa: Proves i assajos a petita escala basats en les observacions, un procés iteratiu que accepta l'aprenentatge constant.

Aquest enfocament canvia radicalment el nostre rol: deixem de ser "controladors externs" per convertir-nos en "col·laboradors persuasius", participants que, guiats per l'ètica, interactuen amb el sistema per orientar-lo cap a la salut i l'abundància mútua.

5. L'Objectiu Final és l'Autoregulació, no el Domini (El Disseny per la Resiliència)

Finalment, és crucial entendre quin és el resultat desitjat d'aquest paradigma. L'objectiu de la permacultura no és crear un sistema que hàgim de mantenir nosaltres sense parar, sinó dissenyar sistemes que tinguin la capacitat de regular-se, mantenir-se i evolucionar per si mateixos.

La natura ens mostra el camí, ja que els ecosistemes sans i madurs (com un bosc clímax) tendeixen naturalment cap a l'estabilitat i la resiliència.

"Els sistemes vius s'autoregulen i evolucionen cap a l'estabilitat. Això és el que busquem. Busquem l'autoregulació." (Mollison, B. "Introduction to Permaculture", 1991)

Aquesta recerca de l'autoregulació ens porta a una "gestió de sentit comú de sistemes en evolució". En dissenyar relacions intel·ligents (plantar companys, utilitzar cobertes vegetals, crear preses d'aigua de contorn), la nostra feina es redueix dràsticament i els rendiments del sistema milloren. La nostra tasca no és forçar resultats, sinó acompanyar els sistemes cap a la seva maduresa productiva, creant la màxima expressió d'eficiència: un sistema que prospera amb una intervenció mínima.

Conclusió: Una Nova Manera de Comprometre's amb la Vida

Abandonar la ciència del control rígid per abraçar la ciència de l'observació i la participació no és un simple canvi de mètode; és una evolució necessària en el nostre pensament. És una epistemologia més madura i humil per afrontar els problemes complexos del món real, des de la regeneració del sòl fins a la creació de comunitats resilients.

Aquest enfocament ens permet redescobrir el nostre lloc dins dels sistemes vius: no com a amos, sinó com a participants humils i eficaços en la dansa de la vida.

Què podríem aconseguir si apliquéssim aquesta "ciència tova" de la permacultura no només als nostres jardins, sinó també a les nostres comunitats, les nostres empreses i les nostres pròpies vides?

Guia d'Estudi: Ciència i Disseny en Permacultura.

Aquesta guia d'estudi està dissenyada per revisar i aprofundir en la comprensió dels conceptes fonamentals que relacionen la ciència, l'ètica i el disseny en el marc de la permacultura, basant-se exclusivament en els materials proporcionats.

--------------------------------------------------------------------------------

Qüestionari de Resposta Breu

Respon a les següents preguntes en dues o tres frases, utilitzant únicament la informació dels textos de referència.

1. Quina és la diferència fonamental entre les "ciències dures" i les "ciències toves"?

2. Per què s'afirma que no s'apliquen "lleis fixes" a la biologia?

3. Quin paper juga l'ètica en la interacció amb els sistemes vius segons la permacultura?

4. Com exemplifica l'agricultura industrial l'enfocament de les ciències dures?

5. Quin és l'objectiu final del disseny en permacultura i com es diferencia del concepte de domini?

6. Explica el propòsit del principi "Observa i interactua" en el disseny de sistemes.

7. Per què la recerca del control absolut sobre els sistemes vius genera més feina innecessària?

8. Com canvia el rol del dissenyador de permacultura d'un "controlador extern" a un "col·laborador persuasiu"?

9. Anomena tres mètodes pràctics que els dissenyadors de permacultura deriven de l'observació atenta.

10. Com s'utilitzen els assajos i les proves en el procés de disseny permacultural?

--------------------------------------------------------------------------------

Clau de Respostes

1. Quina és la diferència fonamental entre les "ciències dures" i les "ciències toves"? Les ciències dures, com la física i la química inorgànica, es basen en experiments controlats per establir regles rígides i obtenir resultats estandarditzats, buscant l'ordre i el domini. Les ciències toves, o ciències de la vida, tracten amb sistemes complexos on és impossible conèixer totes les variables, de manera que el seu objectiu no és manar, sinó observar, preveure i col·laborar.

2. Per què s'afirma que no s'apliquen "lleis fixes" a la biologia? S'afirma que no hi ha lleis fixes en biologia perquè els sistemes vius estan en un flux constant i mai no reaccionen dues vegades de la mateixa manera. Cada estímul, afegit o eliminat, genera una resposta diferent perquè el sistema en si ja ha canviat, fent impossible l'aplicació de fórmules d'entrada-sortida com a les ciències dures.

3. Quin paper juga l'ètica en la interacció amb els sistemes vius segons la permacultura? L'ètica és indispensable per governar la manera com interactuem amb els sistemes vius. Com que no hi ha lleis fixes, l'ètica (Cura de la Terra, Cura de les Persones, Repartiment Just) proporciona el marc de responsabilitat i cura que guia les nostres accions com a participants dins del sistema.

4. Com exemplifica l'agricultura industrial l'enfocament de les ciències dures? L'agricultura industrial aplica un enfocament de ciència dura en destruir sistemes naturals energèticament eficients per simplificar-los i controlar-los. Aquesta recerca del control total i la uniformitat, com el monocultiu, reflecteix la mentalitat de domini de les ciències dures en lloc de col·laborar amb la complexitat inherent dels ecosistemes.

5. Quin és l'objectiu final del disseny en permacultura i com es diferencia del concepte de domini? L'objectiu final és dissenyar sistemes que assoleixin l'autoregulació, és a dir, que tinguin la capacitat de mantenir-se i evolucionar per si mateixos cap a l'estabilitat i la resiliència. A diferència del domini, que requereix un control constant, l'autoregulació busca crear sistemes que prosperin amb una intervenció mínima per part del dissenyador.

6. Explica el propòsit del principi "Observa i interactua" en el disseny de sistemes. El propòsit d'aquest principi és utilitzar l'observació atenta com a requisit previ per a una participació intel·ligent i informada. Mitjançant l'observació dels patrons i processos d'un sistema, podem interactuar-hi de manera eficaç, guiant-lo suaument cap a la salut i la productivitat en lloc d'imposar un control rígid.

7. Per què la recerca del control absolut sobre els sistemes vius genera més feina innecessària? La recerca del control absolut és contraproduent perquè ignora la naturalesa autoorganitzativa dels sistemes vius, la qual cosa porta a una "planificació realment perversa". Aquest enfocament lluita constantment contra la complexitat inherent de la vida, donant com a resultat una càrrega de treball més gran per mantenir un ordre artificial que és inherentment ineficient i insostenible.

8. Com canvia el rol del dissenyador de permacultura d'un "controlador extern" a un "col·laborador persuasiu"? El dissenyador deixa de ser un "controlador extern" que imposa un ordre rígid per convertir-se en un "col·laborador persuasiu" que participa dins del sistema. Guiat per l'observació i l'ètica, el seu rol és entendre les dinàmiques naturals i interactuar-hi per orientar el sistema cap a l'abundància mútua, en lloc de dominar-lo.

9. Anomena tres mètodes pràctics que els dissenyadors de permacultura deriven de l'observació atenta. De l'observació atenta es deriven mètodes com la identificació de patrons (relacions cícliques i dinàmiques recurrents), l'establiment de zones i sectors (per delimitar l'espai segons la freqüència d'ús i les influències externes) i l'experimentació adaptativa (proves a petita escala per a un aprenentatge constant).

10. Com s'utilitzen els assajos i les proves en el procés de disseny permacultural? Els assajos i les proves s'estableixen a partir de la recopilació d'un gran conjunt d'observacions. S'utilitzen per experimentar amb dissenys innovadors, acceptant tant els resultats esperats com els inesperats. A partir de proves reeixides, es pot fer servir la intuïció i imitar efectes coneguts per gestionar de manera assenyada els sistemes en evolució.

--------------------------------------------------------------------------------

Preguntes per a Desenvolupar (Format Assaig)

1. Desenvolupa la tensió entre la "ciència del control" de les ciències dures i la "ciència de la vida" de les ciències toves. Com navega la permacultura aquesta tensió per dissenyar sistemes ecològicament sostenibles i socialment justos?

2. Analitza en profunditat l'afirmació de David Holmgren: "no s'apliquen lleis a la biologia". Explica com aquesta idea transforma radicalment l'enfocament del disseny i la gestió en sistemes vius i quin paper fonamental hi juguen els principis ètics.

3. Utilitzant la cita de Bill Mollison sobre la "planificació realment perversa", argumenta com l'objectiu de control total en sistemes vius condueix a la ineficiència. Relaciona aquesta idea amb el "Principi d'Obtenir el Rendiment Més Gran amb el Mínim Esforç".

4. Descriu el canvi de paradigma en el rol del dissenyador: de ser un "amo" del sistema a ser un "participant humil i eficaç". Quines habilitats, metodologies i canvis de mentalitat són necessaris per dur a terme aquesta transició amb èxit?

5. Explica què significa assolir l' "autoregulació" en un sistema dissenyat amb permacultura. Com contribueixen conceptes com la resiliència, l'estabilitat i la "gestió de sentit comú de sistemes en evolució" a la creació d'ecosistemes madurs i productius amb una intervenció humana mínima?

--------------------------------------------------------------------------------

Glossari de Termes Clau

Terme

Definició (Basada en el Context Proporcionat)

Autoregulació

La capacitat d'un sistema viu de regular-se, mantenir-se i evolucionar per si mateix cap a l'estabilitat i la resiliència. És l'objectiu final del disseny en permacultura.

Ciències Dures

Enfocament científic (física, química inorgànica) basat en experiments controlats i variables aïllades per obtenir regles rígides i resultats estandarditzats. El seu objectiu és el domini a través de l'ordre.

Ciències Toves

Enfocament científic (ecologia, botànica, zoologia) que tracta amb sistemes vius on les variables són infinites i interdependents. El seu objectiu és observar, preveure, persuadir i col·laborar amb la complexitat.

Control

L'intent d'imposar un ordre rígid i obtenir resultats previsibles en un sistema, característic de les ciències dures. En sistemes vius, es considera una il·lusió que genera treball innecessari.

Ètica de la Permacultura

El conjunt de principis (Cura de la Terra, Cura de les Persones, Repartiment Just) que governen la manera d'interactuar amb els sistemes vius, proporcionant un marc de responsabilitat en absència de lleis fixes.

Epistemologia

Una teoria sobre com coneixem. En el context de la permacultura, es refereix a un enfocament del coneixement basat en l'observació, la participació ètica i l'adaptació, en contrast amb el control.

Gestió de sentit comú

L'enfocament per acompanyar els sistemes en evolució cap a la seva maduresa productiva, basat en la sensatesa derivada de l'observació i l'experimentació, en lloc de la gestió basada en el control estricte.

Observació

Eina fonamental i acte participatiu per entendre els ritmes, patrons i processos reactius d'un sistema viu. És el requisit previ per a una interacció intel·ligent i informada.

Principis de Disseny

Un marc d'actuació que substitueix les "lleis fixes" quan es treballa amb sistemes vius. Principis com "Observa i interactua" guien les accions del dissenyador.

Resiliència

La capacitat d'un sistema de resistir pertorbacions i mantenir la seva funció i estructura. És una qualitat dels ecosistemes sans i madurs que la permacultura busca fomentar.

Sistemes Vius

Sistemes complexos i dinàmics (un bosc, un sòl, una comunitat) que es troben en un flux constant, on les variables són infinites i les reaccions mai no són idèntiques.