2.14 Disseny i Propòsit de la Diversitat en Sistemes

5 Veritats Clau de la Permacultura que canviaran la teva Idea sobre la Diversitat

Quan pensem en la natura, sovint equiparem la diversitat amb la salut i l'estabilitat. La imatge d'un ecosistema ric, ple de diferents plantes, insectes i animals, sembla l'epítom d'un sistema resilient i pròsper. Aquesta creença comuna és certa fins a un cert punt; la natura és, sens dubte, diversa.

No obstant això, aquesta és una imatge incompleta, especialment quan apliquem aquests conceptes a sistemes dissenyats com els nostres horts, granges o comunitats. En aquests contextos, afegir diversitat sense un propòsit clar no crea un ecosistema: crea una batalla campal per recursos, llum i espai, exigint una intervenció constant per evitar el col·lapse. La permacultura ens ensenya que no tota la diversitat és igual.

Aquest article explorarà cinc lliçons sorprenents i poderoses del disseny en permacultura que revelen una comprensió molt més sofisticada i efectiva de la diversitat. Prepareu-vos per iniciar una transició fonamental: la de ser simples col·leccionistes d'espècies a convertir-vos en autèntics coreògrafs d'ecosistemes.

La diversitat per si mateixa no és suficient

La primera idea contraintuïtiva és que simplement afegir més i més elements diferents d'un sistema no el fa automàticament estable o productiu. Una col·lecció d'espècies sense cap raó o lògica pot ser caòtica i requerir altes aportacions d'energia i treball només per mantenir-la. No n'hi ha prou amb tenir moltes coses diferents.

En permacultura, l'objectiu és una diversitat dissenyada, on cada element es tria amb un propòsit clar i es col·loca intencionadament. La raó per la qual construïm aquesta diversitat ha de ser legitimada i racionalitzada per crear estabilitat i fertilitat. El nostre objectiu final és l'autoregulació; aspirem a crear sistemes que tendeixin a l'automanteniment, reduint la nostra càrrega de treball i la dependència externa. Cada planta, animal o estructura ha de complir una funció, satisfer una necessitat o consumir un recurs excedentari dins del sistema.

El poder rau en les connexions, no en la quantitat

Si la quantitat d'elements no és el factor clau, què ho és? La resposta és la qualitat i el nombre de relacions beneficioses entre aquests elements. La veritable estabilitat i productivitat d'un sistema no es determinen pel nombre de coses diverses que conté, sinó pel nombre de connexions positives que s'estableixen entre elles.

El principi fonamental és aquest: el que condueix a l'estabilitat no és el nombre de coses diverses, sinó el nombre de connexions beneficioses entre elles.

Aquest principi canvia completament l'enfocament del disseny. En lloc de limitar-nos a col·leccionar espècies, la nostra tasca com a dissenyadors passa a ser la d'orquestrar intel·ligentment relacions i interaccions positives. L'exemple perfecte d'això en la pràctica són els "gremis" (guilds), que són comunitats de plantes, animals i altres elements que s'ajuden mútuament. Aquests gremis esdevenen assemblatges d'ajuda mútua, encarnant el principi que la força del sistema resideix en la qualitat de les seves interconnexions.

La informació és el teu recurs més valuós

Per poder dissenyar aquestes connexions i crear gremis efectius, la informació es converteix en el nostre recurs més valuós. Conèixer les funcions, necessitats i productes de cada element (sigui una planta, un animal o una tecnologia) és essencial per poder posicionar-lo de manera que interactuï positivament amb el seu entorn.

Aquesta informació, acumulada a través de l'observació al llarg del temps, actua com una "reserva d'energia" que ens permet prendre decisions de disseny més encertades i eficients. Però el coneixement per si sol no és suficient. Com adverteix la font, la informació per si sola no serveix de res; si no s'aplica en el disseny, és simplement una pèrdua de temps. Una vegada que apliquem aquesta informació i creem una relació funcional, la mateixa connexió es converteix en un nou recurs per al sistema.

Pots resoldre conflictes amb "elements neutrals"

Un dels reptes del disseny és gestionar elements que són antagònics entre si. La permacultura ofereix una estratègia sorprenent i pràctica per a aquestes situacions: l'ús d'elements neutrals com a amortidors.

L'exemple clàssic és el de la pomera i la noguera. Aquestes dues espècies no creixen bé juntes a causa de l'al·lelopatia, un fenomen en què una planta allibera substàncies bioquímiques que inhibeixen el creixement d'una altra. No obstant això, si es col·loca un element neutre, com una morera, entre elles, poden coexistir pacíficament separades per només un arbre.

La implicació d'això és enorme. Aquest mateix principi d'amortiment es pot aplicar a tot, des d'una tanca vegetal per protegir un cultiu del vent fins a la ubicació d'un galliner per evitar que el soroll molesti una zona d'estar. Ofereix una eina de disseny sofisticada per integrar elements desitjables que, d'altra manera, entrarien en conflicte.

Una mica d'estrès pot ser bo (si el dissenyes tu)

Finalment, arribem a la idea de la "pertorbació dissenyada". En lloc de buscar una estabilitat immutable, la permacultura reconeix que una certa quantitat d'estrès o pertorbació pot augmentar la productivitat general d'un paisatge. El concepte clau és el "mosaic de diversitat d'estrès".

Això implica crear un paisatge amb una barreja de zones amb diferents nivells d'intervenció: àrees sense pertorbar on la vegetació evoluciona de manera natural, àrees amb pertorbacions moderades (com la sega o les tasques de l'hort) i zones amb un estrès més alt. Aquesta combinació pot donar com a resultat l'ús del sòl més fèrtil en conjunt, no només en termes de nutrients, sinó per la riquesa de nínxols i hàbitats que crea. Aquest mosaic de tensions dona lloc a una major varietat d'espais, la qual cosa suporta una gamma més àmplia de vida i interaccions, impulsant la productivitat global del sistema. Accions com la gestió de les pressions de pasturatge són una altra forma de pertorbació dissenyada que ens permet gestionar un paisatge perquè sigui encara més abundant que un sistema "natural" deixat a la seva sort.

Conclusió

La permacultura ens ensenya a mirar més enllà de la simple idea que "més diversitat és millor". La veritable diversitat, la que crea sistemes resilients, autosuficients i productius, no rau en la quantitat d'elements, sinó en la qualitat i la intel·ligència de les connexions que teixim entre ells. És un canvi de paradigma decisiu: de ser col·leccionistes a ser coreògrafs d'ecosistemes.

Així que la pròxima vegada que planifiquis el teu hort, el teu projecte comunitari o qualsevol altre sistema, fes-te aquesta pregunta: com puc mirar-lo no només com una col·lecció de parts, sinó com una xarxa de connexions potencials que esperen ser creades?

Guia d'Estudi: La Diversitat en el Disseny de Sistemes.

Aquesta guia està dissenyada per avaluar la comprensió dels conceptes clau relacionats amb la diversitat en el disseny de sistemes interactius, tal com es descriu en el context proporcionat.

Qüestionari

Responeu a les preguntes següents amb respostes curtes (2-3 frases cadascuna) basades exclusivament en el material de referència.

1. Per què la diversitat per si sola no és suficient per crear un sistema estable i productiu segons els principis del disseny de permacultura?

2. Quin és el propòsit de la "diversitat dissenyada" i quines característiques han de tenir els elements dins d'aquest sistema?

3. Com esdevé la informació un recurs crucial en el disseny de sistemes i quin és el seu paper pràctic?

4. Expliqueu el concepte d' "elements neutres" i proporcioneu un exemple de com es poden utilitzar per gestionar elements antagònics.

5. Què és més important per a l'estabilitat d'un sistema: el nombre d'elements diversos o el nombre de connexions beneficioses? Per què?

6. Quin és l'objectiu final d'un disseny d'ecologia cultivada pel que fa a la seva regulació i manteniment?

7. Definiu què són els "gremis" (guilds) i expliqueu la seva importància en el disseny de sistemes.

8. Com canvia l'abundància relativa d'espècies de plantes i animals a mesura que un sistema madura i quin és el resultat?

9. Què és un "mosaic de diversitat d'estrès" i com contribueix a la fertilitat general d'un ús del sòl?

10. Com pot el disseny de permacultura gestionar un paisatge més enllà del que fan els sistemes naturals?

Temes d'Assaig

Reflexioneu sobre les preguntes següents i prepareu respostes en format d'assaig, sintetitzant informació de tot el material de referència.

1. Analitzeu la relació entre diversitat, estabilitat i productivitat. Expliqueu com la "diversitat dissenyada" amb un propòsit difereix de la simple acumulació d'espècies i per què requereix menys energia externa per mantenir-se.

2. Elaboreu sobre el paper de la informació com a recurs en el disseny de sistemes. Descriviu com es recull, s'aplica i es converteix en un "magatzem d'energia" en el disseny pràctic.

3. Descriviu el procés d'evolució d'un sistema dissenyat, des de la creació de gremis fins a la maduresa. Expliqueu com canvien les interaccions, l'eficiència i la disponibilitat de nínxols durant aquest procés.

4. Argumenteu la importància de les "connexions funcionals i beneficioses" com a recurs fonamental en si mateixes, contrastant-les amb la simple inclusió d'elements per augmentar la diversitat.

5. Expliqueu el concepte de "pertorbacions dissenyades" com a eina de gestió avançada. Proporcioneu exemples concrets de pertorbacions i expliqueu com permeten gestionar un paisatge per aconseguir una abundància local més enllà de la producció natural.

Claus de Respostes del Qüestionari

1. La diversitat per si sola és com una col·lecció sense cap ordre ni raó, la qual cosa la fa no necessàriament estable ni productiva. Un sistema així requereix una alta aportació d'energia i treball només per mantenir-lo estable.

2. El propòsit de la "diversitat dissenyada" és retenir l'estabilitat, la fertilitat i la productivitat. Els seus elements han de tenir múltiples funcions, subministrar una necessitat i/o consumir un recurs que es troba en excés.

3. La informació funcional sobre la tecnologia i les espècies és crucial per posicionar cada element de manera que tingui interaccions positives amb els altres. A mesura que el sistema evoluciona, la informació acumulada actua com un magatzem d'energia a llarg termini per a futurs dissenys.

4. Els "elements neutres" són aquells que no interactuen negativament amb altres elements i poden col·locar-se entre dos elements antagònics per permetre la seva coexistència. Per exemple, una morera (element neutre) plantada entre una pomera i una noguera permet que creixin juntes sense problemes.

5. El nombre de connexions positives i beneficioses és el que condueix a l'estabilitat, no el nombre d'elements diversos. La inclusió d'elements sense un propòsit interactiu no té sentit i no contribueix a l'estabilitat del sistema.

6. L'objectiu final és l'autoregulació i l'automanteniment. El sistema ha de ser capaç d'ajustar-se a si mateix, sigui complicant-se o simplificant-se, per evolucionar cap a un cert grau d'automanteniment.

7. Els "gremis" són agrupacions d'elements, com plantes i animals, que s'assisteixen mútuament. Són importants perquè representen un pas més enllà dels individus, creant conjunts que s'ajuden a si mateixos per a un avantatge mutu, augmentant l'eficiència del sistema.

8. A mesura que un sistema madura, l'abundància relativa d'espècies de plantes pot disminuir, però s'aconsegueix un ús molt uniforme de l'energia solar. Això crea més nínxols disponibles, la qual cosa porta a un augment de la diversitat animal i a productes de més valor i nutrició.

9. Un "mosaic de diversitat d'estrès" es crea mitjançant la combinació de zones sense pertorbacions (herbes altes, bosquets), zones amb estrès moderat (sega o cavat) i zones d'alt estrès. Aquesta varietat de condicions crea l'ús del sòl més fèrtil en general.

10. Mitjançant el disseny de pertorbacions curoses, com l'augment o la disminució de les pressions de pasturatge o el manteniment actiu de plantes i animals, el disseny de permacultura pot gestionar el paisatge per aconseguir que les espècies siguin localment abundants, superant el que faria un sistema natural per si sol.

Glossari de Termes Clau

Terme

Definició

Autoregulació

La capacitat d'un sistema dissenyat per ajustar-se i mantenir-se a si mateix, sigui simplificant-se o fent-se més complex, amb l'objectiu d'assolir l'automanteniment.

Connexions Beneficioses

Les interaccions positives i funcionals entre els elements d'un sistema. Aquestes connexions són el factor clau per a l'estabilitat, més que el nombre d'elements.

Diversitat Dissenyada

La inclusió intencionada d'elements diversos amb el propòsit de crear connexions valuoses, estabilitat i productivitat. Cada element ha de complir una funció, satisfer una necessitat o consumir un excedent.

Ecologia Cultivada

Un sistema dissenyat que busca l'automanteniment mitjançant la inclusió d'una gran varietat d'espècies, cosa que permet que el sistema evolucioni per si mateix.

Elements Antagònics

Elements que no cooperen o es perjudiquen mútuament, com una pomera i una noguera.

Elements Neutres

Elements que no interactuen negativament amb altres i que es poden utilitzar estratègicament per separar elements antagònics, que permet la seva coexistència en un sistema.

Gremis (Guilds)

Agrupacions d'elements (plantes i animals) que s'assisteixen mútuament, anant més enllà dels individus per formar conjunts que s'ajuden a si mateixos per a un avantatge.

Informació Funcional

El coneixement sobre les característiques i funcions de la tecnologia i les espècies. Actua com un recurs crucial per posicionar els elements de manera que creïn interaccions positives.

Maduresa del Sistema

L'estat en què l'abundància d'espècies vegetals pot disminuir, però l'ús de l'energia solar es torna molt eficient, creant més nínxols per als animals i produint resultats de més valor i nutrició.

Mosaic d'Estrès

Una estratègia de gestió del paisatge que crea una diversitat de nivells d'estrès (zones sense pertorbar, moderadament pertorbades i molt pertorbades) per aconseguir la màxima fertilitat global.

Pertorbacions Dissenyades

Accions de gestió curoses i intencionades (com la jardineria, la sega o la variació de la pressió de pasturatge) que s'introdueixen en un sistema establert per augmentar-ne la productivitat i la salut més enllà dels sistemes naturals.